La infecció per Helicobacter és un factor de risc conegut per a gastritis i úlceres duodenals en nens i adults. Rarament, i principalment en l'adult, també està associat amb limfoma gàstric del teixit limfoide associat a mucosa (MALToma). El "patró or" per a la diagnosi d'infecció és endoscòpia amb biòpsia. L'endoscòpia pot mostrar una gastritis nodular de l'antre, i la histologia de la mucosa gàstrica demostra els organismes curvilinis característics a les glàndules gàstriques.
Perquè l'endoscòpia és invasiva, uns altres marcadors d'infecció s'han identificat. De les opcions ofertes, l'antigen fecal és el millor per documentar eradicació en un hoste prèviament tractat. Els pacients colonitzats tenen l'antigen perceptible, que desapareix a l'eradicació de l'organisme. La serologia d'immunoglobulina G és un marcador útil per a estudis epidemiologics d'infecció passada o actual. El mateix passa amb l'anticòs salival. D'acord amb això, la prova d'anticòs positiva hauria de ser confirmada per una segona prova (antigen fecal, prova d'ureasa, o endoscòpia). El test de Campylobacter (CLO) es fa sobre una biòpsia duodenal. En la prova de CLO, l'espècimen de biòpsia duodenal es posa en un tub d'assaig que conté reactius químics. Els bacteris Hp converteixen urea en diòxid d'amoníac i carboni mitjançant el seu enzim ureasa, i l'alcalinitat de l'amoníac es pot detectar utilitzant un colorant. La prova de CLO no es pot realitzar en femta. Les concentracions d'ureasa en sèrum no són útils identificant Hp , en ser un bacteri de mucosa.
El diagnòstic, tractament, i eradicació es resumeixen bé en el Llibre Vermell de Pediatria (Red Book AAP) i en la GPC de la Societat Nordamericana de Gastroenterologia Pediatrica. Els malalts que han patit úlceres s'haurien de testar per a H.pylori, i erradicar l'organisme si es troba. Però és controvertit si els nens asimptomàtics colonitzats necessiten ser tractats. La teràpia es dóna durant 14 dies i hauria d'incloure un inhibidor de bombes de protó (p. ex. omeprazole, lansoprazole, pantoprazole) i dos antibiòtics (p. ex. claritromicina + tetraciclina, metronidazol + amoxicil·lina, amoxicil·lina + claritromicina). Els fracassos terapèutics són comuns, a causa de bacteris resistents o a causa d'incompliment del tractament. Per això, el test per a l'eradicació de l'organisme (per antigen fecal, prova d'ureasea, o endoscòpia) s'hauria de realitzar 1 mes després de la teràpia.
(NOTA DE PEDIAWIKI: aquesta darrera afirmació és discutible en cas de pacientS asimptomàtics un cop tractats, i encara més si el tractament s'ha prescrit en un pacient que no té ulcus)
Resposta 2
La infecció per Helicobacter és un factor de risc conegut per a gastritis i úlceres duodenals en nens i adults. Rarament, i principalment en l'adult, també està associat amb limfoma gàstric del teixit limfoide associat a mucosa (MALToma). El "patró or" per a la diagnosi d'infecció és endoscòpia amb biòpsia. L'endoscòpia pot mostrar una gastritis nodular de l'antre, i la histologia de la mucosa gàstrica demostra els organismes curvilinis característics a les glàndules gàstriques.
Perquè l'endoscòpia és invasiva, uns altres marcadors d'infecció s'han identificat. De les opcions ofertes, l'antigen fecal és el millor per documentar eradicació en un hoste prèviament tractat. Els pacients colonitzats tenen l'antigen perceptible, que desapareix a l'eradicació de l'organisme. La serologia d'immunoglobulina G és un marcador útil per a estudis epidemiologics d'infecció passada o actual. El mateix passa amb l'anticòs salival. D'acord amb això, la prova d'anticòs positiva hauria de ser confirmada per una segona prova (antigen fecal, prova d'ureasa, o endoscòpia). El test de Campylobacter (CLO) es fa sobre una biòpsia duodenal. En la prova de CLO, l'espècimen de biòpsia duodenal es posa en un tub d'assaig que conté reactius químics. Els bacteris Hp converteixen urea en diòxid d'amoníac i carboni mitjançant el seu enzim ureasa, i l'alcalinitat de l'amoníac es pot detectar utilitzant un colorant. La prova de CLO no es pot realitzar en femta. Les concentracions d'ureasa en sèrum no són útils identificant Hp , en ser un bacteri de mucosa.
El diagnòstic, tractament, i eradicació es resumeixen bé en el Llibre Vermell de Pediatria (Red Book AAP) i en la GPC de la Societat Nordamericana de Gastroenterologia Pediatrica. Els malalts que han patit úlceres s'haurien de testar per a H.pylori, i erradicar l'organisme si es troba. Però és controvertit si els nens asimptomàtics colonitzats necessiten ser tractats. La teràpia es dóna durant 14 dies i hauria d'incloure un inhibidor de bombes de protó (p. ex. omeprazole, lansoprazole, pantoprazole) i dos antibiòtics (p. ex. claritromicina + tetraciclina, metronidazol + amoxicil·lina, amoxicil·lina + claritromicina). Els fracassos terapèutics són comuns, a causa de bacteris resistents o a causa d'incompliment del tractament. Per això, el test per a l'eradicació de l'organisme (per antigen fecal, prova d'ureasea, o endoscòpia) s'hauria de realitzar 1 mes després de la teràpia.
(NOTA DE PEDIAWIKI: aquesta darrera afirmació és discutible en cas de pacientS asimptomàtics un cop tractats, i encara més si el tractament s'ha prescrit en un pacient que no té ulcus)
ANTERIOR PREP 2007 SEGÜENT